
La setena edició del Festival Sitges ReciclArt converteix, un cop més, l’art en altaveu d’urgències globals. Del 2 d’agost al 21 de setembre, el Miramar C.C. acull una exposició col·lectiva comissariada per Drap-Art que reuneix 32 artistes de diversos punts. Creadors sitgetans, de Catalunya, França, UK, Estats Units, Argentina o Turquia, presenten 65 obres que dialoguen amb temes tan crucials com la crisi climàtica, la contaminació marina o l’excés de residus.
També es podran veure diferents instal·lacions al ‘espai públic, al pati del Miramar C.C.
L’exposició explora les múltiples dimensions del reciclatge com a eina expressiva i crítica. L’art esdevé aquí un espai de reflexió i denúncia, però també d’esperança i bellesa.
Artistes i Obres
Verónica Arellano (Barcelona, 1979)
Artista eclèctica i multidisciplinar. En la seva obra tracta el concepte de la petjada de la dona a la societat i a la naturalesa. Va realitzar el doctorat a la Facultat de Belles arts de Barcelona. Va obtenir una beca europea Artogether per una estada de dos mesos a Estambul. Després d'una aturada professional a causa d'un greu accident de cotxe prossegueix la seva carrera vivint a Menorca, dirigint la seva pròpia escola d’art, Xalubínia, i exposant tant en galeries i esdeveniments locals com internacionals.
En su salsa
2023
20 x 21 cm
Acrílic sobre paper de microplàstics i assemblage amb plàstics de les platges de Menorca produït per l’artista
Metanoia II
2023
20 x 21 cm
Gravat de punta seca sobre alumini estampat en paper de microplàstics i assemblage amb plàstics de les platges de Menorca produït per l’artista
Enric Alonso Masana (Tremp, Lleida, 1965)
Artista autodidacta que utilitza tot tipus de materials, metall, fusta, paper, pedra.... Fa un parell d’anys que treballa amb materials reciclats, convençut de la necessitat que tots hem de prendre consciència del problema dels residus i del canvi climàtic. Amb les seves obres tracta de transmetre els sentiments i les emocions de la condició humana.
Carles Barbeito i Mallafré – Fusta de Peix (Barcelona, 1968)
Mestre d’aixa, fuster i artesà amb 32 anys d’ofici al port de Barcelona, on replega peces trencades de fusta i metall del món nàutic. El 2019, impulsat per la seva reflexió sobre el medi ambient i amb ganes de jugar, decideix combinar ofici, creativitat, els elements que té a l’abast i el medi que l’envolta. Així neix Fusta de peix. Crea peces que evoquen la vida marina utilitzant aquests materials, reflectint la connexió entre el mar, els seus habitants i les eines de navegació.
Carnissera
2024
80 x 55 x 17 cm
Fusta de ramin, pesos de balança, talladors, planxa de ferro i filferro
Tauró Blau
2024
39 x 13 x 4 cm
Trossos de rems de fusta trencats i xinxeta
Blau-Verd
2022
60 x 30 x 11 cm
Trossos de rems de fusta trencats i tanca d'escàlem
Hansi Cranc
2024
40 x 22 x 11 cm
Bossell de roure, ganxos de grua, grillons i ganxos de molla
Snezhana Botenovskaya, - Nia (Minsk, 1981)
Artista autodidacta bielorussa resident a Barcelona, que transforma materials trobats en collages, fascinada per l’alquímia de la creativitat, on el caos dels materials descartats s’organitza, segons color, forma o significat, fins que tot harmonitza i es fa la màgia. Explora la naturalesa efímera de las coses el valor ocult dels objectes rebutjats amb una estètica que oscil·la entre el dadaisme y la poesia visual.
Isaac Carbonell - Neoplancton (Sitges, 1993)
Realitzador audiovisual que explora l’art amb microplàstics recollits a les platges de la Mediterrània, donant nova vida als residus i visibilitzant la contaminació marina a través de la imatge i l’escultura. El seu projecte Neoplancton fa referència al fet que els microplàstics estan substituint el plàncton.
Steven Forster “SfoRster” (Lanchester, Regne Unit, 1960)
Artista polifacètic i multi-disciplinari: escultor, pintor, music, compositor, performer i interiorista no convencional, responsable de tot el interiorisme de la Bodega Saltó, entre altres. La seva obra explora les tensions entre el subconscient i el món quotidià, amb una estètica marcada per la narrativa simbòlica i l’humor negre. Membre fundador del Drap-Art i participant molt actiu en l’escena de les arts alternatives de Barcelona.
Big Face
2024
145 x 130 cm
Mòbil realitzat amb diversos materials reciclats
Medicine Món
2009
52 x 26 x 20 cm
Assemblage de diversos materials reciclats de fusta i de metall
Sèrie Monigòtics
Per a Forster, els Monigòtics formen part d’una pseudociència de la Humanitat. Son figures recurrents en la seva obra plàstica, símbols de l’esser humà en el seu estat més pur. Redueixen els trets humans al mínim, convertint-se en uns fetitxes de l’essència humana, sense sexe ni altres atributs per distraure a l’espectador del més fonamental de la Humanitat.
Roberto Franco “Roby” (Sitges, 1967)
Artista eclèctic i multidisciplinari, combina tècnica, imaginació i humor per crear obres que dialoguen amb la creativitat infantil i la fantasia. Fa ús de materials reciclats per construir escenes teatrals en miniatura, personatges màgics i estructures sorprenents que interpel·len la mirada lúdica i desperten l’esperit narratiu del públic.
Vicky Gómez Talaya (Barcelona, 1971)
Artista multidisciplinària i compromesa amb causes socials i ambientals. Combina art, educació i acció comunitària per desenvolupar projectes col·lectius basats en la reutilització i l’ecofeminisme. Treballa amb ceràmica, teixits, plàstics i altres materials reciclats per crear instal·lacions participatives que promouen la consciència ecològica i la justícia social.
Genis Hernández (Sitges, 1961)
Artista, decorador i ambientador de esdeveniments culturals que utilitza materials reciclats tant en el seu treball personal com professional, amb un enfocament en la creativitat sostenible.
Bill Miller (Cleveland, USA, 1962)
Reconegut per la seva original tècnica de collage amb linòleum del terra descartat de la cuina de l’àvia, Bill Miller transforma aquest material en retrats i escenes que evoquen una forta càrrega emocional i nostàlgica. Amb una àmplia trajectòria als Estats Units, el seu treball combina mestratge tècnic i una mirada compromesa amb la reutilització i la memòria visual col·lectiva. La seva obra ha estat exposada internacionalment i forma part de col·leccions privades i públiques.
Jordi Prat Pons (Barcelona, 1965)
Des dels començaments de la seva trajectòria artística, ha treballat amb paper, primer incorporant etiquetes d’ampolles en les seves obres, fins que el collage es convertís en el seu mitjà preferit. Actualment també utilitza altres materials com a llibres, xapes o materials de la construcció, en desús. Va començar a fer reciclatge de forma inconscient als anys 90 i ara és un dels seus segells.
Anna Roser (Cassà de la Selva, 1974)
Escultora, pintora, decoradora i docent amb una mirada socialment compromesa i un interès especial per la natura, sobretot el món subaquàtic. La seva pràctica combina tècniques artístiques diverses amb la consciència ecològica, creant peces que evoquen ecosistemes aquàtics i reflexionen sobre la fragilitat del planeta. Ha desenvolupat projectes educatius i artístics que promouen la sostenibilitat i el respecte per l’entorn.
Hatice Rana Tarhangil Karadayi “Ranart” (Kutahya, Turquia, 1961)
Arquitecta tècnica i artista visual, fa servir la reutilització com una eina per sensibilitzar sobre la sostenibilitat ambiental, social i econòmica. Les seves obres, sovint realitzades amb materials reciclats com metalls, teles o plàstics, tenen una forta càrrega simbòlica i crítica. Ha exposat en diversos països i forma part activa de xarxes creatives vinculades a l’economia circular.
Fons Marí
2025
39 x 30 x 5 cm
Tècnica mixta amb plàstics reciclats
Representa el fons marí i visibilitza la gravetat de la contaminació oceànica. Un crit de conscienciació sobre la importància de preservar els mars i la vida marina.
Mar de Residuos. Moda y Contaminación en el Abismo
2025
150 x 45 x 35 cm
Tècnica mixta
Escultura d’upcycling sobre un maniquí que transmet un missatge de conscienciació sobre la contaminació plàstica i els efectes nocius de la indústria de la moda en els mars. Aquesta peça convida el públic a reflexionar sobre el consum excessiu i la necessitat d’adoptar pràctiques més sostenibles. El maniquí es transforma en una figura simbòlica dels problemes ecològics actuals, reflectint la societat de consum i la urgència d’un canvi cap a un futur més responsable.
Josep M. Pastó (Les Borges Blanques, 1964)
Resident a Sant Pere de Ribes, Josep M. Pastó combina la seva llarga experiència professional en el món de les telecomunicacions amb una sòlida trajectòria autodidacta en les arts plàstiques. Treballa la fusta, el fang i l’assemblatge de peces metàl·liques, com a via
d’expressió personal.
The Queen
2020
130 × 110 × 160 cm
Bombones de butà, pals de golf, paelles, peces de làmpares, i xips ordenador
Descarada
2020
150 x 140 x 100 cm
Bombones de butà, pals de golf, altres peces metàl·liques i de ceràmica
The Lost
2020
145 x 143 x 130 cm
Metal·ls, ceràmica
Bombones de butà, pals de golf, paelles, i altres peces metàl·liques
Mantis
2020
160 x 65 x 50 cm
Fusta i peces de velles màquines de cosir i altres materials fèrrics
Sèrie d’Insectes gegants
Raimon Soldevilla (Barcelona, 1961)
Dissenyador industrial i artista, combina la seva trajectòria professional en disseny amb la creació d’escultures i objectes fets amb materials reciclats. La seva obra reflexiona sobre el consumisme i el pas del temps, transformant restes industrials en peces que apel·len a la memòria i la sostenibilitat. És un habitual dels circuits d’art reciclat i ha col·laborat amb entitats i festivals que promouen l’art sostenible.
Helena Torres (Neuquén, Argentina, 1971)
Dissenyadora i creadora amb una llarga trajectòria internacional, transforma materials no convencionals i residus en peces de moda i interiorisme. El seu treball destaca per l’elegància de les formes, l’experimentació amb textures i una forta sensibilitat ecològica.
Judith Cunillera
Presenta una sèrie escultòrica inspirada en danses rituals i cerimònies col·lectives de diverses cultures. A través de fusta tornejada i objectes industrials, crea figures simbòliques que evoquen la memòria, el moviment i la regeneració, en un clar compromís amb la sostenibilitat i la reutilització crítica.
Mónica Draghi (Buenos Aires, 1966)
Arquitecta i artista argentina que construeix relats visuals a partir de textures i materials reciclats. La seva obra convida a trobar bellesa en allò imperfecte i descartat, en una aposta poètica per la sostenibilitat, el respecte al cicle natural i la transformació simbòlica del que ha estat rebutjat.
RichHARD HoffMAN (London, 1974)
Nascut a Londres i resident a Sitges, la seva obra és una sàtira visual carregada d’humor britànic. Subverteix símbols i formats institucionals, com els segells postals, per abordar temes socials amb enginy i crítica. Ha exposat internacionalment en ciutats com Miami, Singapur i Nova York.
Plastic Shorelines
2025
97 x 102 cm
Obra col·lectiva realitzada el 8 de juny al taller de co-creació del CEM amb materials recollits a la neteja de platja de l'11 de maig d’enguany.
Royal Circus
2025
89 x 89 cm
Segells intervinguts amb pintura acrílica
Baby Configurations
2022
20 x 20 cm cada peça
Peces de puzles incomplets
Lisa Rubin (Pittsburgh, USA, 1971)
Artista nord-americana resident a Barcelona que treballa amb tècnica mixta, objectes trobats i fotografia. La seva obra és un mosaic poètic sobre l’existència, que combina elements orgànics i artificials per explorar preguntes fonamentals sobre la consciència i la naturalesa humana.
Porifera
2024
100 x 100 x 5 cm
Imatge d’esponja de mar, fotografies impreses, tèxtil reciclat, parets trencades (guix i palla), rajoles trencades sobre tela
Flight
2023
100 x 100 x 9 cm
Parets trencades (guix i palla), imatges impreses muntades sobre tela de tendal reciclada, corda, fil, fil de pescar (trobat a la platja), teules trencades, tela, imatges trobades, sobre tela
Macarena Pinilla (Zaragoza, 1992)
És una artista visual, resident a Sitges, que investiga la connexió entre l’ésser humà i la natura. La seva obra, de caràcter abstracte, neix de l’observació meditativa de l’entorn. Explora formes cícliques compartides amb altres éssers vius i reflexiona sobre la relació-distorsió entre societat i medi natural.
Rosa Puig i Torres (Esparraguera)
Rosa Puig Torres és una artista multidisciplinària que treballa amb materials reciclats i objectes trobats, dotant-los de noves narratives visuals. La seva obra reflexiona sobre la memòria, el pas del temps i la transformació de la matèria. Combina tècniques de collage, assemblatge i escultura amb una mirada poètica i crítica.
Sílvia Isach (Sant Pere de Riudebitlles, 1986)
Reconeguda i guardonada internacionalment amb el nom artístic de Sínoca per les seves obres digitals de mapping arquitectònic, en paral·lel treballa amb el el collage de manera analògica, reutilitzant paper i materials quotidians com a acte creatiu i compromès amb el medi ambient. Els seus retrats construeixen universos personals a partir de fragments oblidats, combinant l’atzar i la intenció.
Eva Lovrics (Barcelona, 1961)
És una artista visual nascuda a Barcelona, de mare espanyola i pare hongarès, que va créixer a Toronto (Canadà). Després de llicenciar-se en Humanitats a la Universitat McGill de Montreal, va tornar a Espanya, on ha desenvolupat una extensa carrera com a directora creativa en publicitat. Tot i que no sempre de manera exclusiva, ha mantingut una pràctica artística constant al llarg de la seva vida.
Someone's story on the hill
2022
30 x 30 cm
Acrílic i peces de ceràmica trobades en les ruines d'una casa a dalt del turó, sobre fusta
Break of dawn in the graden
2022
26 x 26 cm
Acrílic, terra i peces trobades en un camí a l'Albà sobre fusta.
Renewal
2013
30 x 30 cm
Acrilic i ceràmica sobre fusta
Looking for the pearl
2014
30 x 30 cm
Acrílic, terra, pedra i altres materials sobre fusta
Aina Lúa (Barcelona, 1988)
Fundadora del projecte Precious Plastic Nomads, viu a Piera i combina art i activisme per promoure alternatives sostenibles i conscienciar sobre la crisi ambiental. Artista multidisciplinària, activa en disseny gràfic, VJ, pintura corporal i performance, combina simbolisme espiritual, geometria sagrada i reflexió sobre la natura i les emocions en projectes col·laboratius i visuals en directe.
Marisa Domínguez (Buenos Aires, 1969)
És una artista visual amb formació addicional en arts al foc i arts aplicades, com el gravat, el vidre Tiffany i serigrafia, centrada en la transformació poètica d’objectes descartats. La seva obra resignifica l’imaginari del conte clàssic des d’una mirada crítica i contemporània, explorant la sostenibilitat, la identitat i la bellesa oculta en allò que es rebutja.
Alejandra Bourda (Buenos Aires, 1969)
Alejandra Bourda es va formar amb grans artistes argentines dedicades al vidre, com Rita Newmann i Mabel Waisman. Actualment explora la vida secreta de les flors després de marcir-se, preservant-les mitjançant tècniques artesanals. El seu treball revela un univers sensorial ple de textures i colors, transformant flors recollides a diferents llocs del món en peces úniques com barrets, diademes, arracades i anells. La seva obra fusiona natura, memòria i bellesa efímera.
Artistes de la Galeria Out of Africa
Fundada l'any 2011 per Sorella Acosta, a Sitges, OOA GALLERY està dedicada a artistes africans, afroamericans i afroamericans contemporanis. Representa tant talents emergents com figures consolidades, el treball de les quals explora la identitat, el patrimoni i les narratives socials urgents.
.
Apollinaire Guidimbaye – Doff (Massyéna Txad, 1983)
Artista autodidacte del Txad. Crea escultures amb material electrònic, teles reciclades i objectes militars, abordant qüestions ecològiques i postbèl·liques. És fundador del projecte Knock on Art i organitzador d’un festival emergent a N'Djamena.
Onyis Martin (Kisumu, Kenya, 1987)
Artista kenyà que treballa des de Nairobi. La seva obra examina el paisatge urbà, la migració i la comunicació a través de murals, collage i instal·lacions. Projectes com Talking Walls confronten les tensions entre el consumisme, la llibertat d’expressió i la memòria col·lectiva.
Patrick Tagoe-Turkson (Accra, Ghana, 1978)
Reconegut artista ghanès que transforma xancles trobades al mar en obres que remeten al teixit tradicional Kente i a les històries migratòries de l’Àfrica Occidental. La seva obra, vibrant i crítica, combina art, ecologia i memòria, convertint residus en arxius visuals d’alt impacte.
Artistes de la Fundació Ave Maria
La Fundació Ave Maria de Sitges és una entitat privada sense ànim de lucre que des de 1987 ofereix atenció especialitzada a persones adultes amb discapacitat intel·lectual. Va voler participar al Sitges ReciclArt 2025 amb una peça cocreada especialment per l’ocasió.
Obra co-creada especialment per al Sitges ReciclArt 2025 per l’Anna, el León, la Laia, el Narciso, la Mònica, la Doris, l’Esteban i l’Eduardo L.
Ocean Sole (Nairobi, Kenia, 2006)
El nom Ocean Sole juga amb les paraules “sola” (de sabates) i “ànima”, que en anglès sonen igual. És una empresa social de Kenya que destaca per combinar la sensibilització ambiental amb la creació de l'art i la generació d'ocupació. Organitza neteges de platges i vies fluvials, reutilitza tones de xancletes en obres d'art i objectes decoratius i dona treball a més de 800 persones.
Les seves accions volen marcar una diferència en la difícil situació dels oceans i el seu esperit és retornar el que guanya per a canviar la vida de molts, a través de l'ocupació, l'educació i l'alimentació.
Els seus vídeos moltes vegades es tornen virals en les xarxes socials i així és com Drap-Art va descobrir la seva iniciativa en 2006 i col·labora amb ella, des de 2018.
