Activitats

Exposició Col·lectiva Drap-Art 2017

Posted

Exposició Col·lectiva al  Centre Cultural Miramar. Del 8 de Juny al 16 de juliol, 2017

Horari: de dilluns a divendres: de 10 a 14 i de 18 a 20 h. / dissabtes, diumenges i festius: de 11 a 14 i de 18 a 21 h.

Aleix Fontseré: Cavall, Gall
Bill Miller: Strange Fruit
David Tarancón Pérez: Instalación chanclas, “Desorden mundial”
Dolo Nava: Corsé, Sujetador carnivoro
Genis Hernández: Escultura
H Moyano: Black Butterfly, Magnetic Couple
Hamed Ouattara – Out of Africa Gallery: Mueble Soundiata
Hombre López: Marylin, Monarcaman / Urdangarin
Imanol Ossa: Medusa, Piano pie, Drum sobremesa
Jana Álvarez: Tríptico
Jordi Estivill: Mar, Torero
Jordi López-Alert: Cercant el demà, Negre nit
Jordi Torrent: Mentiría si dijera….
JorgeEspírituSanto: Balance
Léo Piló: Carmen Miranda, Theodora, Olinda
Little Shilpa: Helmet, Rubber Slippers, Cones
Llorenç Garcia: Radiografia d’un peix, Peix Vela
Marie Lalo: J’aurais tant aimé, Clair de lune
Omar Iván Araujo: Calavera, Falcó, Alien
Orson Buch: Peces
Quim Rifà: Avestruz
Rafael Arroyo: Creatura Marina Barbada, Creatura Marina Argentada
Ramiro Sobral: Llúvia, Globo
System Design Studio: Got a Light?
Toni Riera: Souvenirs
Vittorio Villa:“Cielo asfixiado”

Descarrega tota la informació

Exposició C.C. Miramar 2017

Drap-Art és una associació d’artistes que han fet dels materials de rebuig el seu recurs material i/o conceptual. Promou una nova tendència en l’art visual que té els seus orígens en els moviments de finals del segle XIX i principis del segle XX, com el Arts and Crafts o William Morris. A Catalunya les idees d’aquests van ser promoguts per artistes com Santiago Rusiñol o Ramon Casas. Una de les seves utopies imaginava un món sense grans concentracions de poder, sinó repartit en petites unitats econòmiques, en les quals els essers humans, amb la seva creativitat plenament desenvolupada, treballen de forma independent en els seus tallers, tant en creacions lliures com en obres comissionades, objectes de disseny o productes artesanals per encàrrec.

Els artistes vinculats a Drap-Art han actualitzat aquesta imatge en l’era postpunk de Madmax i l’art urbà. En un món dominat pels grans monopolis i multinacionals, on aviat ens cobraran fins i tot l’oxigen que respirem, ens convertim en termites que esgoten els recursos i omplim -incitats a consumir sense parar per les grans corporacions – el planeta de deixalles, en una carrera cap a la autodestrucció.

En un món així, és positiu recuperar la utopia dels modernistes, d’una societat formada per petites unitats econòmiques d’artistes i artesans per contrarestar els monopolis, però en un planeta ple de deixalles, a més a més s’han d’aprofitar tots aquests recursos obsolets.
Com l’artista és un esser que reacciona al seu entorn, des de d’industrialització l’objecte ha reemplaçat la natura com a tema en l’art, i amb la proliferació dels residus, les corrents d’artistes del segle XX, com els Dadaistes, Duchamp, Fluxus i els Nouveaux Réalistes, Arman i les seves Poubelles i Accumulations, Pistoletto i l’Arte Povera, així com Tàpies i Miró, treballaven amb objets trouvés i objectes sense valor, i cada vegada més freqüentment, a mida que anem avançant al segle XXI, amb residus, actualment convertits en un dels recursos més sostenibles d’art, disseny, arquitectura i artesania, a més de ser una eina per cridar l’atenció sobre la problemàtica que comporta.

Drap-Art  es una asociación de artistas que han hecho de los materiales de desecho su recurso material y/o conceptual. Promueve una nueva tendencia en el arte visual que tiene sus orígenes en los movimientos de finales del siglo XIX y principios del siglo XX, como el Arts and Crafts o William Morris. En Cataluña las ideas de éstos fueron promovidas por artistas como Santiago Rusiñol o Ramon Casas. Una de sus utopías imaginaba un mundo sin grandes concentraciones de poder, repartido en pequeñas unidades económicas, en las cuales los seres humanos con su creatividad plenamente desarrollada, trabajaban de forma independiente en sus talleres, tanto en creaciones libres como en obras comisionadas, en objetos de diseño o productos artesanales por encargo.

Los artistas vinculados a Drap-Art han actualizado esta imagen en la era postpunk de Madmax y arte urbano. En un mundo dominado por los grandes monopolios y multinacionales, donde pronto nos cobrarán incluso el oxígeno que respiramos, nos convertimos en termitas que agotan los recursos y llenamos -incitados a consumir sin cesar en una carrera hacia la autodestrucción- el planeta de desechos. En un mundo así, es positivo recuperar la utopía de los modernistas de una sociedad formada por pequeñas unidades económicas de artistas y artesanos para contrarrestar los monopolios, pero en un planeta lleno de desechos, además tienen que aprovecharse todos estos recursos obsoletos.

El artista es un ser que reacciona a su entorno y desde la industrialización, el objeto ha reemplazado a la naturaleza como tema en el arte. Con la proliferación de los residuos, los objetos han sido utilizados y tematizados por las corrientes de artistas del siglo XX, como los Dadaistes, Duchamp, Fluxus, Arte Povera y los Nouveaux Réalistes, Arman y sus Poubelles y Accumulations, asi como Tàpies y Miró. Los artistas han trabajado con objets trouvés y objetos sin valor y cada vez más frecuentemente, a medida que vamos avanzando en el siglo XXI, con residuos. Actualmente se han convertido en uno de los recursos más sostenibles del arte, el diseño, la arquitectura y la artesanía, además de ser una herramienta para llamar la atención sobre la problemática que comporta.